L’ ARBRE DE NADAL
La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.
El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!
Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.
Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l’Infant.
Taronges d’or es tornen
a l’arbre de Nadal.
§
La Grotta, pietra viva;
la via dei Re il deserto.
Sotto una luce fredda
l’albero di Natale.
Lo sfiorano ali d’angelo,
vi cantano gli uccelli.
Oh tenda e prateria!
oh ramo verde al vento!
I rami di questo albero
la grotta fredda han chiuso.
Non lasciano fuggire
l’alito caldo del bue.
Appendiamoci i nostri sogni
ché li vedrà il Bambino.
Arance d’oro fa
l’albero di Natale.
TOMÀS GARCÉS I MIRAVET
Cantiere poesia 